No sóc un lector d'autors favorits, jo vaig allà on em porten, reconec ser molt més sibarita amb els còmics que no pas amb els llibres, però bé, hi ha un autor que sí m'ha arribat, Albert Sánchez Piñol, el Dan Brown català (almenys si veiem les seves xifres de ventes, de fet jo reduiria la mediàtica metàfora comparativa a les xifres de ventes, res més).

Però entre les virtuts de Sánchez Piñol n'hi ha d'altres més enllà de vendre llibres com a xurros. Els seus dos grans èxits (La pell freda i Pandora al Congo) són dues novel·les amb un marcat to fantàstic i de terror cosa que immediatament deuria descartar-lo dins de la llista de llibres més venuts, però no, ha transcendit el reducte de la novel·la de gènere per instal·lar-se enmig d'allò tan eteri que son els best-sellers. Perquè?

Possiblement perquè té un escriure aparentment senzill i fluït, perquè sap com crear expectació i sap com mantenir-la, i perquè per una vegada, i sense que serveixi de precedent, algú ens explica una cosa nova encara que en el fons ens sembli ja coneguda i superada.

Les històries de Sánchez Piñol diuen que tenen rèmores de Lovecraft (monstres) i d'Stevenson (la aventura més genuïna) entre altres (he llegit per allà que deien Conrad o Matheson, però aquest punt no puc valorar-lo personalment); però si per una cosa comença a caracteritzar-se és per assemblar-se a sí mateix. Coses com el doble sentit de la seva escriptura, l'inefable punt de vista antropològic del que dota els seus escrits, i una visita renovadora al gènere de terror podrien ser les seves credencials.

Sánchez Piñol escriu com pocs coses sobre les que ja no escriu ningú, ningú escriu sobre monstres vinguts de la mar o de les profunditats de la terra, almenys ningú que vulgui ser especialment llegit, això ja queda massa lluny del nostre imaginari col·lectiu com per donar-li una nova oportunitat, de fet quan explicava a alguns amics en que consistia La pell freda s'imaginaven una novel·la pulp. Però Sánchez Piñol renova el gènere i li dona lluentor aconseguint unes novel·les lloables, i sense deixar mai d'abordar el gènere humà al que sempre té present i al que sempre acudeix, especialitzant-se com un incansable explorador de les misèries humanes.

Si voleu llibres totxos i grandiloqüents on cercar el sentit de la vida i les paraules més florides mai sentides... Doncs podeu cercar altres autors. Però si voleu entreteniment de qualitat, aventures i terror fenomenalment escrits i farcits de dobles sentits, potser aquest sigui el vostre autor. Teniu la oportunitat d'apropar-vos-hi, però aneu amb compte que en podeu quedar enganxats.

I recordar que Sánchez Piñol escriu en català... Doncs molt millor pels catalanoparlants, així podem treure a relluir el nostre xovinisme. Bromes a part, estic encantat de poder fruir un llibre escrit en la meva llengua, haver de conformar-se amb traduccions (quan les fan) no és l'ideal precissament.

Xampany!!!

Ens llegim companys

Albert Sánchez Piñol- Llicenciat en Antropologia a la UB. La seva novel·la La pell freda ha estat un èxit immediat, i ja s'ha traduït (o està en procés de fer-ho) a 24 llengües diferents (he llegit per algun lloc que ja son 28). Només en català La pell freda ja porta més de 100.000 exemplars repartits en més de 20 edicions. Pandora al Congo segueix els passos de la seva predecessora i ja s'estan preparant les traduccions a multitud de llengües..

Us deixo l'enllaç a una entrevista a aquest autor. És una mica antiga però molt sucosa, més encara si heu llegit La pell freda.

Entrevista a Sánchez Piñol